Formatejat d'apunts.
Em complau presentar al gran públic una tècnica de formatejat d’apunts (o d’estudi) concebuda per la ment “geek” d’ Albert C. Font, amic i company de “fricades” i estudis. Qui m’ha premés difondre la tècnica d’estudi amb que diuen que va aprovar l’oposició a l’Alt Consell Jedi Obi-Wan Kenobi (recordo que, paradoxalment, Obi-Wan Kenobi encara no ha nascut).
Del Fòrum d’Acció Tarragona de la Universitat Oberta de Catalunya per al món!
[...] Més que tècnica és una matada... Consisteix a marcar en groc tot menys la palla, paraules clau de cada frase, per a fer de guia a la lectura transversal en un futur. Com en aquest exemple: si només llegiu el que està en groc, enteneu la tècnica llegint 6 paraules enlloc de tot un paràgraf... Només fa falta seguir els carrils que marca el color, a més, es sintetitzen tant les frases i conceptes fent un resum a temps real que es memoritza molt més.
A partir d'aquí el format complementari és:
- Taronja (de Staedler, que el de Faber-Castell no canta): Conceptes clau que entren per primer cop en definició (la qual anirà en groc)
- Blau cel: Noms d'autors
- Verd: Resums o conclusions importants
- Fúcsia o Rosa: Puntualitza la funció del groc, serveix per a marcar enumeracions, fases, procediments..., (per exemple: primer..., en segon lloc..., tercer... i finalment...)
Així s'acaba subratllant molt més del que es faria normalment, de fet, es veu tot ple de colors i la gent sol dir que està massa subratllat. Això seria veritat si fós un subratllat estructural, clàssic, però aquí no es marca l'estructura, es marca la funció, jo li dic subratllat funcional, que no serveix molt per a resumir conceptes, més aviat per a destacar-los per a agilitzar futures consultes.
És laboriós formatejar els apunts així, però el temps que es perd es recupera en posteriors consultes ja que no es necessita consultar tant perquè el text s'ha treballat molt més a fons sinó que per a fer una recerca és rapidíssim ja que si es busca informació d'un autor es passen pàgines mirant només les taques blaves, si es busquen conceptes només les taronjes i així, amb aquesta indexació és rapidíssim fer futures consultes per a treballar PACs (Prova d’Avaluació Continuada), exàmens, proves de síntesi..
Bé, al principi es perd molt de temps fent-ho així però quan se li agafa el truc es fa simultàniament a la lectura i amb l'habilitat arriba la velocitat.
Per suposat cadascú pot fer servir la codificació que vulgui, jo ho faig així perquè com més vistós és el color més rellevant és el concepte (de més a menys vistositat: taronja, verd, groc) [...].
A partir d'aquí el format complementari és:
- Taronja (de Staedler, que el de Faber-Castell no canta): Conceptes clau que entren per primer cop en definició (la qual anirà en groc)
- Blau cel: Noms d'autors
- Verd: Resums o conclusions importants
- Fúcsia o Rosa: Puntualitza la funció del groc, serveix per a marcar enumeracions, fases, procediments..., (per exemple: primer..., en segon lloc..., tercer... i finalment...)
Així s'acaba subratllant molt més del que es faria normalment, de fet, es veu tot ple de colors i la gent sol dir que està massa subratllat. Això seria veritat si fós un subratllat estructural, clàssic, però aquí no es marca l'estructura, es marca la funció, jo li dic subratllat funcional, que no serveix molt per a resumir conceptes, més aviat per a destacar-los per a agilitzar futures consultes.
És laboriós formatejar els apunts així, però el temps que es perd es recupera en posteriors consultes ja que no es necessita consultar tant perquè el text s'ha treballat molt més a fons sinó que per a fer una recerca és rapidíssim ja que si es busca informació d'un autor es passen pàgines mirant només les taques blaves, si es busquen conceptes només les taronjes i així, amb aquesta indexació és rapidíssim fer futures consultes per a treballar PACs (Prova d’Avaluació Continuada), exàmens, proves de síntesi..
Bé, al principi es perd molt de temps fent-ho així però quan se li agafa el truc es fa simultàniament a la lectura i amb l'habilitat arriba la velocitat.
Per suposat cadascú pot fer servir la codificació que vulgui, jo ho faig així perquè com més vistós és el color més rellevant és el concepte (de més a menys vistositat: taronja, verd, groc) [...].
posted by Toni at 9:22 p. m.
4 Comments:
Una tècnica similar però amb un format personalitzat és el que faig servir per estudiar pel PIR. Tot de colors que classifiquen categories d'idees.
No li vull robar mèrit al teu amic Albert, tan sols em sembla interessant destacar que els grans descobriments acostumen a donar-se simultaneament en dos llocs separats del planeta i a mans de persones sense relació entre ells.
La veritat és que em plau llegir que el métode correspon a un pensamente "geek".
I dit això, aprofito per felicitar-te per tot el blog. Un plaer inesperat.
Moltes gràcies!! No molta gent acostuma a passar per aquí! Es d’agrair!
Com diu una dita. “el pensamiento de los grandes hombres se parece”.
Jo lo del formatejat d’apunts ho tinc travessat... encara no sé com me les ingeniaré amb el PIR... en fi...
Doncs que sàpigues que ahir em vaig fer fan automàtica del teu blog, m'agrada el teu patró de pensament (a més a més d' Asimov i Lem).
Oh! Moltes gràcies! Me provoques una hemorràgia de satisfacció!! :-)
Publicar un comentario
<< Home